PROGRAMA DE ACTIVIDADES

dimarts, 15 de setembre de 2015

El nostre amic Bernat, els altres i nosaltres (x meufrina ramis)



El nostre amic Bernat de la Nostra Veu ahir amb un retrat seu i l'alegria k sentia.
En Bernat te una gran família k lluny damagar-se han fet i fan tot el possible pq el seu germà tengui de tot i els altres k tampoc estam bé també.
Amunt Nostra Veu!!! Es d'admirar la feina dels emprenedors i voluntaris en aquesta gran tasca cap a la dignificació.
Volem tenir presència dins la societat.
Volem votar i no sentirnos utilitzats x polítics hipòcrites que prometen amb tota la seva cara dura sabent que no cumpliran.
La comunitat educativa sha fet ben visible però nhi ha d'altres com els que estam en la sanitat com a terapeutes o usuaris que no hem pogut fer nos sentir. Els malalts volem professionals amb ganes, no cremats pels horaris abusius, amb contractes d'un mes sense tenir dret a cobrar l'atur. Persones que fan feina un mes o dos en un any tan sols.
Veis com estam ben lluny dels educadors? Ens sentim derrotats.
Volem professionals amb energia, que puguin reciclarse.
Volem l'accés dins la sanitat a teràpies alternatives (naturals) que ens deixin reduir la medicació poc a poc per no estar zombis tot el dia.
Volem sentir que decidim el nostre futur i podem tornar a donar sentit a l'amistat, la llar, la família.
Volem un futur professional que es construexi poc a poc.
Volem tenir accés a la vivenda, llogada, pròpia o en pisos d'acollida.
Sabeu que l'amistat i la companyia curen? Idò per què ens teniu aïllats, drogats?
Veniu a la nostra festa de la salut mental dia 9 i 10 d'octubre! Allà hi serem els que no s'amaguen!!
No som diferents, és k estam sols!
Escoltau les nostres demandes i els nostres testimonis!
No veis que som massa vivint en la penombra i l'oblit!
Hi ha tantes famílies que no saben on trobar ajuda per als seus fills? Tants de pares desesperats? Vosaltres podeu ser els pròxims!
Si no fos descortès jo vos desitjaria k voltros també vos empestassiu d'aquesta plaga per poder sabre el k es sent sient un zero a l'esquerra, pagant abusius diners a psiquiatres que viuen a costa nostra. Disculpau els k me curen i escolten.
Malaltia mental i estalvis no casen.
Per això, amunt Nostra Veu!!
Hi estau tots convidats!!
Gràcies família Pericàs! Gràcies Xema CalvinsCarmen de Santiago i a tots els voluntaris.
Queda encara el capítol dels usuaris que ens tenen por, que no volen anar amb altres malalts perquè pensen, diuen que no estan com nosaltres, que no són com nosaltres... Com puc ser irònica i dirlos que estam dins el mateix sac. Que encara que no volgueu estau aïllats; que sou ben necis i que feis mal als que som iguals.
No ens tingueu por: és alliberador sortir de l'armari!!
Ajudem-nos tots i reclamem dignament els que ens pertoca, sense amollar ni una miqueta!
Junts som més, som més visibles.
Malalts, amics, siau més generosos. Si ni entre nosaltres ens ajudam econòmicament! Ni un dels meus amics va comprar tan sols un punt de llibre x 1€ fet pels companys de l'associació en l'exposició benèfica de Nostra Veu a Bunyola!
Aquestes ròneques pensions i la nul·la pràctica en l'amistat ens han fet tornar aferrats i poc solidaris. No és suficient l'aferradeta I la bona intenció.
Som un col·lectiu que necessita visibilitat i auto financiació en la il·lusió, en el voluntariat, en la credibilitat i en el petit però important sacrifici de donar 1€ per la rifa de nadal per la nostra causa i tantes altres ben nobles.
El valor humà supera l'econòmic.
La crisi ha de ser una revulucio dels individus i els col·lectius que no es senten representats, però que, malgrat tot, senyors polítics, segueixen votant-los.
Vull ser població activa, la que treballa i té dret a un sou i no només vota i espera!
Transcendim l'oblit companys i alcem la NOSTRA VEU!! La del país petit del psiquiàtric i la dels innombrables que encara no accepten un diagnòstic!
Alcem les mans i diguem: som un d'ells i demano més!!!
Mai una signe d exclamació havia tengut tant de sentit. Indignau-vos però mentrestant seguiu fent feina!
(Disculpau les meves faltes ortogràfiques ja que en l'emoció no puc ser tan ortodoxa).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DINOS ALGO POR EL SPEAKPIPE