PROGRAMA DE ACTIVIDADES

dimecres, 8 de maig de 2013

BEAUTIFUL MINDS, a vueltas con los nombres

No em diguis malalt mental


Os dejamos este artículo de Beatriz Castillo, responsable de comunicación de la Asociació Joia, vale la pena pensar un poquito en sus contenidos
 
 
Dimarts, 23 d'abril 12:45 h
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vots)


Costa molt entendre en aquest temps que corren que encara hi hagi moltes entitats del sector de la salut mental que parlin del seu col·lectiu, de les persones a les que atenen cada dia, amb les que es relacionen i comparteixen temps i experiències, com a malalts mentals o gent discapacitada. Encara no s’han adonat que de malalts en tenen poc i de discapacitats també?
 
És una llàstima que el propi sector parli de gent malalta i no de gent amb capacitats, que els fa pensar que aquest vocabulari ajudarà a fer entendre a la societat que el col·lectiu de persones amb trastorns mentals poden desenvolupar una feina com qualsevol persona? O que són persones amb les que podem compartir un cafè?
 
Intento imaginar-me com seria ser una persona 24 hores, 365 dies de l’any malalta i, es clar, és impossible. Abans que afectats per cap tipus de síndrome, sigui física o psíquica, som persones. Lamentablement, sembla que des del nostre sector no ens adonem de la importància de parlar amb correcció i de com les nostres paraules influeixen a la societat. Per què no parlem de gent capacitada i afectada o que conviu amb un trastorn mental? Fem una mica de pedagogia però començant per casa nostra! A la Fundació Joia, entitat en la qual treballo i conec, som 120 professionals i el 50% de la nostra plantilla són persones que conviuen amb trastorns mentals, de veritat algú pensa que si fossin malalts mentals o gent discapacitada podrien desenvolupar la seva feina?
 
Són tan importants les paraules i les utilitzem, moltes vegades, sense pensar que provoquem l’efecte etiqueta. Un efecte que és digne de la nostra generació i el nostre segle. No sabem viure sense posar etiquetes a les coses, és la nostra forma de presentar-nos, doncs, molt bé, posem etiquetes però fem-ho bé, no? Per què posar etiquetes negatives i que no representen la realitat quan puc posar etiquetes que ajudaran a entendre el que realment volem comunicar?
 
És molt trist escoltar a pares, amics, familiars i fins i tot professionals del sector, que parlen de les persones afectades per un trastorn mental com si fossin persones vulnerables a les que s’ha de protegir de tot tipus de mal i que “és un malalt mental però ho fa molt bé”, una frase que vaig escoltar no fa gaire d’uns pares amb un fill, ja grandet, amb trastorn mental. Escoltant això jo hem pregunto moltes coses: Que els pares parlin així del seu fill és culpa d’ells o de les persones que treballem al sector de la salut mental que moltes vegades utilitzem un mal vocabulari i deixem que aquest s’enganxi?, és normal que parlin del fill com si no estigués davant o no escoltés la conversa?
 
Us convido, a tots aquells que hàgiu dedicat uns minutets a llegir aquest escrit reivindicatiu, que comenceu amb mi aquesta campanya pedagògica que vol fer entendre, primer als de casa, que els nostres usuaris no són malalts, i així segur que els de fora confiaran en nosaltres. A la Fundació ja ho estem fent, i per això vam fer un canvi de mirada que es resumeix amb el nostre nou lema: “Ens mouen les teves capacitats”, a tu què et mou? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DINOS ALGO POR EL SPEAKPIPE