PROGRAMA DE ACTIVIDADES

dilluns, 26 d’octubre de 2015

MERCADET D'ENTITATS A INCA (ii)

Nostra Veu 1 - Inca 0?

por M. Eufrina Ramis

Gràcies a la gent que ens ha ajudat des de l'Ajuntament deixant-nos la carpa, cadires i taula.
Gràcies a n'Antònia que duu tot lo de les paradetes i a la organització de la fira.
Com sempre torn a veure que no hi haurà mai visibilitat ni resolució dels problemes si no feim una passa endavant tots.
Me refereixo a TOTS!!
Usuaris, malalts, pares, cosins, germans...
Passam mals dies, temporades massa llargues amb una gran solitud.
La cronicitat del sofriment fa que un mai tengui "temps lliure", que si no és una cosa, és una altra.
Però els que estam millor i vam haver de superar molts obstacles no tenim cap dret a amagar-nos.
Som supervivents i hem de demostrar que hi ha vida més enllà de la malaltia! Sovint, a la pregunta de si hi ha vida més enllà del nostre planeta, aleno fort i me respon que sí, que hi ha vida més enllà de la malaltia mental i, n'estic segura.
Que estam i no som. Que som persones però estam.
Na Lola Flores sempre adjectivava el que hauriem de ser, la "perzona humana" , cosa tan evident però que no deim ni pensam mai; idò ella mirau que en sabia de les coses, no només de no pagar a hisenda.
Una persona, que a més és humana, és com un boig que a més és persona. Un usuari ex-malalt també és persona però, deixa de ser humà quan oblida la raó, la única conclusió que podria justificar el seu sofriment, la de donar llum als altres.
L'enemic de la solidaritat és més que la insolidaritat que existeix dins el propi gremi de treballadors de la salut mental, és la insolidaritat dels afectats.
Haver sofrit molt a la vida no justifica que poguem consentir veure als altres patir. Imaginar pares desesperats com els meus van ser fa que se m'estrenyi el pit.
Prefereixo un boig que és "persona humana" que altre que ja no és boig i oblida que ho va ser, perquè creure en que els homes vam ser bons per naturalesa no costa tant; altra cosa és que ens ho posin tan difícil i passin de totes totes. Com el que diu "ande yo caliente y ...".
Gràcies pel vostre temps.
I.no.oblideu, seguirem.dempeus!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DINOS ALGO POR EL SPEAKPIPE