PROGRAMA DE ACTIVIDADES

diumenge, 16 de juny de 2013

LOCOS A LA INTEMPERIE



En l’actual estat de malestar el camp de la psiquiatria atén els patiments del cos i de l’ànima (els insomnis, el malhumor, el malviure, les angoixes…) i moltes persones troben en el centre de salut mental una escolta cordial, una relació sòlida, enmig d’aquest món líquid i sord actual.  Molts defensors de la privatització pensen, però, que aquesta atenció resulta massa cara, i per això demanen als metges psiquiatres que atenen les consultes, que redueixin els “casos psiquiàtrics” i el temps que dediquen a cada pacient. Són temps de retallades.

Podem considerar que va ser un èxit del segle passat aconseguir la desinstitucionalització de la major part de pacients amb trastorns mentals greus crònics, que abans estaven reclosos en els antics hospitals psiquiàtrics. Malgrat això, avui dia els centres sociosanitaris de salut mental encara són espais que acullen, consolen, refugien i curen, i són en molts casos l’únic “sostre” que tenen certes persones soles, malaltes i desemparades. Actualment la major part de pacients han passat a càrrec de les famílies, però necessiten un tractament i una rehabilitació permanents, amb l’objectiu d’una bona inserció social, i això suposa que hi ha d’haver una bona dotació d’equips de treball biopsicosocial (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials...)

D’altra banda, les famílies, no poden atendre totes les necessitats de les persones afectades. Associar-se  ajuda a dur la càrrega de la malaltia, ja que les persones se saben acompanyades per iguals, i això fa que no se sentin soles i se sentin més segures, més fortes.

Avui ningú no qüestiona les bondats de l’actual model comunitari d’atenció a la salut, però davant la situació de crisi econòmica, hi ha qui està dient que resulta massa car a l’Estat, i que el país no és suficientment ric com per mantenir-lo.  És molt important que ens oposem  a aquestes veus, perquè encara que aquest model necessiti diner públic abundant, l’inverteix en la salut i el benestar de la població, i té la voluntat de no excloure en cap cas els més febles i vulnerables. 


Davant aquesta situació, hem de defensar els espais i temps d’escolta que havíem aconseguit. Defensar i resistir devant la tempesta mercantil de privatitzar i rendibilitzar la salut mental, per no deixar sols i a la intempèrie un terç de la societat espanyola.
 
Resum enviat per na Catalina París a partir de:
Article per a la reflexió. Autor: Guillermo Rendueles Olmedo, psiquiatre i assagista.
Data: 20/02/2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

DINOS ALGO POR EL SPEAKPIPE