En l’actual estat
de malestar el camp de la psiquiatria atén els patiments del cos i de l’ànima
(els insomnis, el malhumor, el malviure, les angoixes…) i moltes persones
troben en el centre de salut mental una escolta cordial, una relació sòlida,
enmig d’aquest món líquid i sord actual.
Molts defensors de la privatització pensen, però, que aquesta atenció
resulta massa cara, i per això demanen als metges psiquiatres que atenen les
consultes, que redueixin els “casos psiquiàtrics” i el temps que dediquen a
cada pacient. Són temps de retallades.
Podem considerar
que va ser un èxit del segle passat aconseguir la desinstitucionalització de la
major part de pacients amb trastorns mentals greus crònics, que abans estaven
reclosos en els antics hospitals psiquiàtrics. Malgrat això, avui dia els centres sociosanitaris
de salut mental encara són espais que acullen, consolen, refugien i curen, i
són en molts casos l’únic “sostre” que tenen certes persones soles, malaltes i
desemparades. Actualment la major part de pacients han passat a càrrec de les famílies, però necessiten un
tractament i una rehabilitació permanents, amb l’objectiu d’una bona inserció
social, i això suposa que hi ha d’haver una bona dotació d’equips de treball
biopsicosocial (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials...)
D’altra banda, les
famílies, no poden atendre totes les necessitats de les persones afectades.
Associar-se ajuda a dur la càrrega de la
malaltia, ja que les persones se saben acompanyades per iguals, i això fa que
no se sentin soles i se sentin més segures, més fortes.
Avui ningú no
qüestiona les bondats de l’actual model comunitari d’atenció a la salut, però
davant la situació de crisi econòmica, hi ha qui està dient que resulta massa
car a l’Estat, i que el país no és suficientment ric com per mantenir-lo. És molt important que ens oposem a aquestes veus, perquè encara que aquest
model necessiti diner públic abundant, l’inverteix en la salut i el benestar de
la població, i té la voluntat de no excloure en cap cas els més febles i
vulnerables.
Davant aquesta
situació, hem de defensar els espais i temps d’escolta que havíem aconseguit. Defensar
i resistir devant la tempesta mercantil de privatitzar i rendibilitzar la salut
mental, per no deixar sols i a la intempèrie un terç de la societat espanyola.
Resum enviat per na Catalina París a partir de:
Article per a la
reflexió. Autor: Guillermo Rendueles Olmedo, psiquiatre i assagista.
Data: 20/02/2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada